Els ajuntaments que van constituir la Mancomunitat el 1987, van decidir unir els seus esforços per resoldre conjuntament el problema de la gestió i l'eliminació dels residus urbans dels municipis respectius. La decisió es va prendre amb un consens generalitzat entre tots els partits polítics que integren les corporacions dels municipis mancomunats, un consens que ha estat inalterable des de la posada en marxa de la planta.

També cal remarcar l'acceptació social majoritària, ja que la decisió es va prendre sobre la base d'una enquesta entre la població (el 75% estaven a favor i un 15% en contra, segons una enquesta encarregada a l'empresa CERES l'any 1998).

El model de servei escollit, dins el cicle integral de la gestió dels Residus Sòlids Urbans (RSU), SIRUSA s'enquadra com a centre de valoració a partir del tractament tèrmic dels residus urbans, amb producció d'energia i reutilització d'escòries i cendres.

Les instal·lacions funcionen des de 1991 i es van construir al polígon Riu-Clar de Tarragona, al costat d'un estratègic nus viari per als ajuntaments propietaris, un factor que també contribueix a l'abaratiment de les despeses en el transport dels residus.

Aquesta va ser la decisió que la Mancomunitat va adoptar com a solució, amb la millor tecnologia disponible. D'una banda, suposava acabar amb els molestos abocadors, perillosos i insalubres de cada municipi; d'altra banda, permetia convertir una part d'aquests enderrocs en energia, que es ven a la xarxa per a la valorització energètica en el procés d'incineració.

En el marc legislatiu que ha desenvolupat el Parlament Europeu i la Generalitat de Catalunya, la incineració s'identifica com una solució ambiental correcta, sobre la base de les garanties tecnològiques en el procés industrial.

Des de l'entrada en servei, com es pot veure en els diferents apartats d'aquest lloc web, les millores han estat constants.